dissabte, d’octubre 14, 2006

No-Llocs

Recentment, em retrobo amb en Toni Cortadella, vell amic i activista impenitent (o penitent algunes vegades) del fet creatiu. Em parla de les seves planes, dels seus blogs... Tot orientat a apavaigar la seva obssessió de pintar. De crear. De cercar i no trobar, i no desitjar trobar... o sí.

També em parla del que l'amoïna darrerament: El(s) No-Lloc(s). No-Llocs, barreja d'espais mentals i físics, espais que suggereixen quelcom indefinit, on es poden construir vivències de zero, sense tenir en compte d'on vens, ni on vas... Molt, molt semblant a una tela en blanc...

He trobat moltes definicions dels No-Llocs. La sort que té aquest concepte és que les formes d'assenyalar-lo buides, snobs, hermètiques... No fan sinó augmentar el seu abast. Per a mí, el no-lloc té cabuda en la impressió polsosa que ens fem d'un món concret en un dia concret i que s'adhereix gelatinosament al nostre cervell per un instant... El xoc amb el després, amb el qüotidià, l'omple de sentit... o no?

De fet, en el meu darrer viatge a Libia, he estat a prop d'experimentar un No-Lloc absolut:


Quan vaig parlar amb el guia, li vaig dir: "Vull fotografiar el no-res".

PD: Si us interessa l'art creatiu de debó, cliqueu aquests enllaços, us esperen bones vibracions:

dado :.::
pensart

El Teu Altre Banc

Malgrat ser una imatge "antiga", no m'he pogut resistir a penjar-la davant les reiterades pujades d'hipoteques:

diumenge, d’agost 06, 2006

Els noms del Liban


Hesbol.là ( o Hezbolà, o Hisbulà...): Grup islàmic xiïta que pretèn la destrucció d'Israel utilitzant tàctiques pròpies del terrorisme. Ja fa temps, es va implantar al Lìban tot aprofitant la feblesa d'un país destrossat per la invasió israeliana del 82. Ha muntat una xarxa assistencial paral.lela i s'ha erigit en el defensor efectiu de la zona sud del país. No cal dir que, ara per ara, gaudeix del suport de la majoria dels libanesos... Els seus dirigents farien bé d'enviar una carta d'agraïment al cap del govern israelià. Enemics a mort, però educats.

Israel (o Terra Santa, o estat hebreu, o "aquests jueus"): País democràtic que es defensa dels bombardejos de Hesbol.là a la seva franja nord atacant els ciutadans libanesos en actituds terroristes tals com: fugir de les zones atacades, amagar-se als refugis, cridar a la creu roja... Ho fa amb cura, tot evitant atacar l'arrel del problema, no fos què es sol.lucionès. És la nineta dels ulls dels psiquiatres i psicòlegs, què presencien en directe els pas en pocs anys d'un país-víctima a un país-botxí.

I els altres noms? Els de les persones que han mort?

No els sé. Ni tu. Ni la majoria del món. Estàn enterrats amb ells. Per sempre.

P.D.: Per cert: gràcies, Farreres.

dissabte, d’agost 05, 2006

Mort al Líban

Israel Destroynig Lebanon , the world is watching

Segur que ja sabeu que mor gent al Líban. Si ho sabeu pels canals tradicionals, és aconsellable que us dongueu una volta per Youtube per veure els videos que en parlen. El que més m'ha impressionat és la imatge d'unes nenes signant bombes que mataràn d'altres nens... Quin futur que ens espera!

Els blogs sobre la guerra ens completen el mapa mental que ens podem fer de tot l'embolic, en el millor dels casos un mapa incomplert degut al periodisme asèpticament equidistant, políticament correcte i deontològicament exquisit (Ja ho dic: en el millor dels casos).

Són mirades de la realitat (o no) que van directes a l'estòmac, parcials i viscerals sovint. Mireu sinó un tal zabadani; Soy donde no pienso ens dona la postura contraria tot citant un article del Ha'aretz (llegint l'article, un entén el títol del bloc).

Són dos, només dos, del munt d'articles, posts, i videos que podeu veure. Perquè, no us enganyeu, d'aquesta matança ens torna a tocar ser espectadors una altra vegada. Sense poguer fer res. Sense voler fer res.

divendres, de juny 02, 2006

Les conspiracions del 11M

En ple festival Codi Da Vinci, trobo a la xarxa unes dades si més no, curioses i que deixo aquí perquè qui estigui orfe d'una teoria de la conspiració se la pugui fer seva.

Malhauradament per a alguns, aquesta teoria no acaba descobrint que al darrere de tot està ETA, però és molt més interessant perquè es basa en dades aparaentment intrascendents:

Dia de l'atemptat: 11

Nombre de morts: 191 (1+9+1= 11)

Jutge: Juan del Olmo (Si, 11 lletres)

Fiscal: Olga Sánchez (Doncs, això, 11 lletres)

Nombre d'encausats: 29 (2+9= 11)

Nombre de folis del sumari: 1406 (1+4+0+6= 11)

I suposo que alguna coincidència més que se m'escapa. Tot plegat és molt interessant i em porta a fer-me unes quantes preguntes; no sobre la coincidència - o no - numèrica sinó per l'obssessió quasi esquizofrènica de trobar alguna resposta comprensible, fàcil i directa a un esdeveniment tan traumàtic. Ens passa que sovint volem que la realitat ens confirmi les nostres sospites.

Per cert, quants són els ferits de l'11M? Sumen onze, també? I els segons cognoms del jutge i la fiscal? Segur que són 1406 els folis del sumari?

Estem parlant d'un fet terrible i, és clar, no ens agrada empassar-nos-el així com així... Sabeu quants dies van de l'11/09/2001 al 11/03/2004?... Nou-cents onze (911), i fàcilment es pot deduïr que el nombre resultant torna a ser la data 11/9... en notació anglesa... Però són 911 o 912 els dies que han passat?

No poso cap enllaç. Si voleu saber més coses, espavileu-vos. Si no, feu com sempre i quedeu-vos amb el primer que us diuen.

Pels malalts de totes aquestes lucubracions, dimarts que ve s'estrena un remake de La Profecia. Dimarts? El dia 6/6/6? Quina por...

diumenge, de maig 21, 2006

So many countries, so little time!

Agafo una frase que em van dir unes amigues en relació als homes per apuntar una curiositat de la xarxa: Es tracta del projecte Visited countries, on, després de fer la sel.lecció oportuna, et mostra un mapa amb els països que has visitat... Renoi! Només he visitat un 6% del planeta?



create your own visited countries map
or vertaling Duits Nederlands


El seu objectiu final és fer un mapa amb els estats més visitats en funció del color (Pot ser una tonteria, però queda maco). El resultat el podeu veure aquí.

Pot ser que els creadors d'aquest projecte hagin d'afegir Montenegro a la llista... Tota una refutació pels que diuen que els referèndums per la independència no són legals... Encara que això ja és tema per un altre post.

diumenge, de maig 14, 2006

Tothom te dret a canviar....No?


Trobo a Xusto una d'aquestes perles que es troben per la xarxa. És del 1938, i parla de l'adhesió entusiasta del Sr. Camilo José Cela al Moviment Nacional, oferint els seus bons oficis al "Cuerpo de Investigación y Vigilancia" franquista.

Xusto és breu, però contundent: sense dir pràcticament res, ens definex clarament la seva postura. Cela va ser un franquista rematat a la guerra civil, i li semblen malament els guardons i la notorietat que posteriorment va adquirir l'escriptor.

Hem premiat i donat reconeixement a un franquista? Si ens guiem pels articles i llibres publicats al final dels 60 i durant tota la dècada dels 70, és clar que no. El que escrivia era seguit i venerat per la majoria de la gent progressista de l'època. "La colmena", "La familia de Pascual Duarte" eren llibres de capcelera per a qualsevol que volguès intuir què cony va passar a l'Espanya de la posguerra.

Però als 21 anys es va voler apuntar al servei d'espionatge de Franco.

Té alguna trascendència això? Literàriament, cap. Els seus llibres són tan bons o tan dolents (n'hi ha uns quants) com abans de conèixer aquesta dada. Potser és la fama d'escritor enrollat, popular com pocs, el que queda més malparat.

I crec que és per aquesta causa el to de decepció d'en Xusto. Com pot un escritor amb l'aura de progresia dels anys 70 haver volgut fer d'espia per Franco?

I no tot s'acaba aquí, als anys 30. Si rasquem una mica, trobem que a la dècada dels seixanta va ser informador actiu del règim: va denunciar per comunistes a 42 dels 102 signants d'una carta contra la repressió de que eren objecte els miners asturians. Recordeu: als 60.

Però la literatura és la literatura i les obres són bones o dolentes independentment de la ideologia del seu autor. Christa Wolf va col.laborar activament amb la policia secreta de l'antiga República Democràtica d'Alemània. Us asseguro que "Cassandra" és una obra molt, molt recomanable. Heidegger va ser nazi.... I tants i tants exemples que em podeu postejar si voleu.

M'ha quedat de Cela, del personatge que es va fabricar, el patetisme de la part final de la seva vida, buscant en tot moment ser premiat mentre afirmava que els premis no li feien ni fred ni calor. Va acabar la seva vida ple de diners i premis, però no gaire lluny d'assemblar-se a alguns dels personatges que desfilaven a "La Colmena". Vosaltres llegiu i sabreu de quins estic parlant.

P.D.: Hem superat el franquisme? Sí? Aleshores, per què tot aquest enrenou, basat en un llibre de Pere Ysàs de la Universitat Autònoma de Barcelona ha hagut de ser airejat per The Guardian?

dilluns, d’abril 17, 2006

Bush te un Ipod

Llegeixo a El País que Bush, en el seu afany d'apropar-se als segments joves de la ciutadania USA, s'ha fet comprar un Ipod molt maco, per cert.

Un se l'imgina intentant aprendre com funciona... En quin dels seus asessors haurà recaigut la feixuga tasca d'ensenyar-li com va? Quina part del pressupost de presidència tindrà assignada? Quin departament s'encarregarà? Noves tecnologies? Educació?

Probablement, a qui li han manat aquesta feina, haurà sigut objecte d'alguna mena de venjança política, tramada des de les ombres més fosques de la Casa Blanca... Vas gosar dir que Kioto potser no era tan dolent? Que la teoria evolucionista és molt millor, sòlida i potent que la del disseny inteligent? O, pitjor encara: el teu equip de futbol, béisbol o basket no és el mateix que el del teu cap?... Pobret.

Però tu ets inteligent i has trobat una forma de venjança... M'imagino la pregunta:

- Sr. president, quina música vol que li posi?

- Eeeeeuuuuuhhhhh...

- Barres i estrelles?

- Si!

- New York, New York?

- Pos vale.

- Beatles?

- Qui?

- Cançons del Beatles, el grup de Liverpool, quedarà modern...

- Modern!?

- ...però no gaire, i així no espantem l'electorat de tota la vida....

- Ah, vale.

I aquí et vas sortir amb la teva. Deuries estar secretament feliç quan vas veure el teu cap posar-se blanc en rebre trucades, una darrera l'altra:

- Com? Els Beatles són il.legals? Ah! La música.... D'on l'hem treta? Doncs d'un CD que li vaig donar jo... legal. Amb tot i amb això és delicte? Collons! Qui va fer aquesta maleïda llei!
... Nosaltres? Ho ha dit en una entrevista per la tele?... Boing-Boing? Què collons és Boing-Boing? Se'n fot de mi?....

Després d'ajudar-lo a recuperar-se de la lipotímia i de portar-li la caixa de cartró on posarà els seus efectes personals, en acabar la teva jornada laboral, sortiràs al carrer... i respiraràs profundament.

Què divertit t'ho deus estar passant!

dissabte, d’abril 15, 2006

Les pedres.

Escolto/veig/llegeixo notícies cada vegada més preocupants sobre Iràn. Deixant de banda el sentit comú, l'administració nordamericana s'ha llençat a crear un clima de pre-conflicte amb tots els seus ingredients.

El darrer, l'enquesta que han fet (a mida, com sempre) on el 48% dels ciutadans USA estarien a favor de represàlies militars contra els ciutadans iranians... Bé, ells no pensen (ni pregunten) en els cituadans d'aquell país, senzillament els amaguen darrere eufemismes com "atac contra Iràn".

Eufemismes que han fet molt de mal a gent innocent, culpables com eren de estar al lloc equivocat, en el moment equivocat, al país equivocat... (Faig una ullada a Iraq body count: tinguda com una organització conservadora en les seves xifres, compta en 38.280 les vides civils des del començament de la invasió).

I encara pensen assassinar-ne més...

Són curiosos els contrastos. En plena onada d' "espiritualitat" als Estats Units, potser cal recordar una frase de Luther King (no crec que l'acusin de terrorista): "Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s'apropa a la seva mort espiritual".

Com anava això de l'home i la pedra?

divendres, d’abril 14, 2006

A veure si ho feu...


Del blog de penthesilea ( i del d'Hades, i del...) m'arribat un exercici una mica singular. Repeteixo aquí les instruccions:

* Coge el libro mas cercano a ti.
* Abre el libro por la página 123.
* Busca la quinta frase o párrafo.
* Postea el texto en tu journal junto a estas instrucciones.
* No busques el libro mas guay que tengas o que puedas encontrar. Tan solo coge el más cercano.

Dit i fet:

"...conocimiento o por asociación, o del propio exceso del exceso..."

(El llibre es titula "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" d'Oliver Sacks).

I ja està, ja ho he fet. Tenia el llibre al costat, un d'aquests que compres pel títol. Completament recomanable.

Espero que ningú hagi de sortir de casa per complir l'objectiu!

dissabte, de gener 07, 2006

Paraules de militars


Recorde-ho bé: Fa ja uns quants anys, un militar d'alta graduació del País Basc va ser destituït per fer unes declaracions en les que afirmava (cito de memòria) que si el poble basc, en un referéndum lliure, decidia que Euskadi havia de ser independent, els militars havien d'acatar el resultat.

Aquest bon home, potser creient-se la Constitució (aprovada feia més o menys un lustre) va agafar-se al peu de la lletra allò que feia poc que en teníem i que en dèiem democràcia... I, evidentment, va ser destituït de forma fulminant, pel ministre de defensa d'aleshores i que era... Narcís Serra. Sí, el del PSC.

Veurem ara, amb les declaracions d'aquest militar, quin pa s'hi dona. Però molt em temo que seran molt més comprensius i condescendents que no pas amb l'anterior. És dia 7, i cau un xàfec de cal Déu a Catalunya.

diumenge, de gener 01, 2006

2006

Després d'un any i un segon més, ens trobem en una mena d'obligació cíclica, què és la de preguntar-nos pels nostres objectius per els propers 365 dies. És una dels petits paranys del futur: no deixar-nos viure el present. Com a consol, el 2005 ha finalitzat amb un segon de més, no previst, una esperançadora taca en la precisa geometria del nostre avenir.