diumenge, d’agost 06, 2006

Els noms del Liban


Hesbol.là ( o Hezbolà, o Hisbulà...): Grup islàmic xiïta que pretèn la destrucció d'Israel utilitzant tàctiques pròpies del terrorisme. Ja fa temps, es va implantar al Lìban tot aprofitant la feblesa d'un país destrossat per la invasió israeliana del 82. Ha muntat una xarxa assistencial paral.lela i s'ha erigit en el defensor efectiu de la zona sud del país. No cal dir que, ara per ara, gaudeix del suport de la majoria dels libanesos... Els seus dirigents farien bé d'enviar una carta d'agraïment al cap del govern israelià. Enemics a mort, però educats.

Israel (o Terra Santa, o estat hebreu, o "aquests jueus"): País democràtic que es defensa dels bombardejos de Hesbol.là a la seva franja nord atacant els ciutadans libanesos en actituds terroristes tals com: fugir de les zones atacades, amagar-se als refugis, cridar a la creu roja... Ho fa amb cura, tot evitant atacar l'arrel del problema, no fos què es sol.lucionès. És la nineta dels ulls dels psiquiatres i psicòlegs, què presencien en directe els pas en pocs anys d'un país-víctima a un país-botxí.

I els altres noms? Els de les persones que han mort?

No els sé. Ni tu. Ni la majoria del món. Estàn enterrats amb ells. Per sempre.

P.D.: Per cert: gràcies, Farreres.

dissabte, d’agost 05, 2006

Mort al Líban

Israel Destroynig Lebanon , the world is watching

Segur que ja sabeu que mor gent al Líban. Si ho sabeu pels canals tradicionals, és aconsellable que us dongueu una volta per Youtube per veure els videos que en parlen. El que més m'ha impressionat és la imatge d'unes nenes signant bombes que mataràn d'altres nens... Quin futur que ens espera!

Els blogs sobre la guerra ens completen el mapa mental que ens podem fer de tot l'embolic, en el millor dels casos un mapa incomplert degut al periodisme asèpticament equidistant, políticament correcte i deontològicament exquisit (Ja ho dic: en el millor dels casos).

Són mirades de la realitat (o no) que van directes a l'estòmac, parcials i viscerals sovint. Mireu sinó un tal zabadani; Soy donde no pienso ens dona la postura contraria tot citant un article del Ha'aretz (llegint l'article, un entén el títol del bloc).

Són dos, només dos, del munt d'articles, posts, i videos que podeu veure. Perquè, no us enganyeu, d'aquesta matança ens torna a tocar ser espectadors una altra vegada. Sense poguer fer res. Sense voler fer res.