Bush te un Ipod

Llegeixo a El País que Bush, en el seu afany d'apropar-se als segments joves de la ciutadania USA, s'ha fet comprar un Ipod molt maco, per cert.

Un se l'imgina intentant aprendre com funciona... En quin dels seus asessors haurà recaigut la feixuga tasca d'ensenyar-li com va? Quina part del pressupost de presidència tindrà assignada? Quin departament s'encarregarà? Noves tecnologies? Educació?

Probablement, a qui li han manat aquesta feina, haurà sigut objecte d'alguna mena de venjança política, tramada des de les ombres més fosques de la Casa Blanca... Vas gosar dir que Kioto potser no era tan dolent? Que la teoria evolucionista és molt millor, sòlida i potent que la del disseny inteligent? O, pitjor encara: el teu equip de futbol, béisbol o basket no és el mateix que el del teu cap?... Pobret.

Però tu ets inteligent i has trobat una forma de venjança... M'imagino la pregunta:

- Sr. president, quina música vol que li posi?

- Eeeeeuuuuuhhhhh...

- Barres i estrelles?

- Si!

- New York, New York?

- Pos vale.

- Beatles?

- Qui?

- Cançons del Beatles, el grup de Liverpool, quedarà modern...

- Modern!?

- ...però no gaire, i així no espantem l'electorat de tota la vida....

- Ah, vale.

I aquí et vas sortir amb la teva. Deuries estar secretament feliç quan vas veure el teu cap posar-se blanc en rebre trucades, una darrera l'altra:

- Com? Els Beatles són il.legals? Ah! La música.... D'on l'hem treta? Doncs d'un CD que li vaig donar jo... legal. Amb tot i amb això és delicte? Collons! Qui va fer aquesta maleïda llei!
... Nosaltres? Ho ha dit en una entrevista per la tele?... Boing-Boing? Què collons és Boing-Boing? Se'n fot de mi?....

Després d'ajudar-lo a recuperar-se de la lipotímia i de portar-li la caixa de cartró on posarà els seus efectes personals, en acabar la teva jornada laboral, sortiràs al carrer... i respiraràs profundament.

Què divertit t'ho deus estar passant!

Les pedres.

Escolto/veig/llegeixo notícies cada vegada més preocupants sobre Iràn. Deixant de banda el sentit comú, l'administració nordamericana s'ha llençat a crear un clima de pre-conflicte amb tots els seus ingredients.

El darrer, l'enquesta que han fet (a mida, com sempre) on el 48% dels ciutadans USA estarien a favor de represàlies militars contra els ciutadans iranians... Bé, ells no pensen (ni pregunten) en els cituadans d'aquell país, senzillament els amaguen darrere eufemismes com "atac contra Iràn".

Eufemismes que han fet molt de mal a gent innocent, culpables com eren de estar al lloc equivocat, en el moment equivocat, al país equivocat... (Faig una ullada a Iraq body count: tinguda com una organització conservadora en les seves xifres, compta en 38.280 les vides civils des del començament de la invasió).

I encara pensen assassinar-ne més...

Són curiosos els contrastos. En plena onada d' "espiritualitat" als Estats Units, potser cal recordar una frase de Luther King (no crec que l'acusin de terrorista): "Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s'apropa a la seva mort espiritual".

Com anava això de l'home i la pedra?

A veure si ho feu...

Del blog de penthesilea ( i del d'Hades, i del...) m'arribat un exercici una mica singular. Repeteixo aquí les instruccions:

* Coge el libro mas cercano a ti.
* Abre el libro por la página 123.
* Busca la quinta frase o párrafo.
* Postea el texto en tu journal junto a estas instrucciones.
* No busques el libro mas guay que tengas o que puedas encontrar. Tan solo coge el más cercano.

Dit i fet:

"...conocimiento o por asociación, o del propio exceso del exceso..."

(El llibre es titula "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" d'Oliver Sacks).

I ja està, ja ho he fet. Tenia el llibre al costat, un d'aquests que compres pel títol. Completament recomanable.

Espero que ningú hagi de sortir de casa per complir l'objectiu!