Escolto/veig/llegeixo notícies cada vegada més preocupants sobre Iràn. Deixant de banda el sentit comú, l'administració nordamericana s'ha llençat a crear un clima de pre-conflicte amb tots els seus ingredients.
El darrer, l'enquesta que han fet (a mida, com sempre) on el 48% dels ciutadans USA estarien a favor de represàlies militars contra els ciutadans iranians... Bé, ells no pensen (ni pregunten) en els cituadans d'aquell país, senzillament els amaguen darrere eufemismes com "atac contra Iràn".
Eufemismes que han fet molt de mal a gent innocent, culpables com eren de estar al lloc equivocat, en el moment equivocat, al país equivocat... (Faig una ullada a Iraq body count: tinguda com una organització conservadora en les seves xifres, compta en 38.280 les vides civils des del començament de la invasió).
I encara pensen assassinar-ne més...
Són curiosos els contrastos. En plena onada d' "espiritualitat" als Estats Units, potser cal recordar una frase de Luther King (no crec que l'acusin de terrorista): "Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s'apropa a la seva mort espiritual".
Com anava això de l'home i la pedra?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada