També em parla del que l'amoïna darrerament: El(s) No-Lloc(s). No-Llocs, barreja d'espais mentals i físics, espais que suggereixen quelcom indefinit, on es poden construir vivències de zero, sense tenir en compte d'on vens, ni on vas... Molt, molt semblant a una tela en blanc...
He trobat moltes definicions dels No-Llocs. La sort que té aquest concepte és que les formes d'assenyalar-lo buides, snobs, hermètiques... No fan sinó augmentar el seu abast. Per a mí, el no-lloc té cabuda en la impressió polsosa que ens fem d'un món concret en un dia concret i que s'adhereix gelatinosament al nostre cervell per un instant... El xoc amb el després, amb el qüotidià, l'omple de sentit... o no?
De fet, en el meu darrer viatge a Libia, he estat a prop d'experimentar un No-Lloc absolut:
Quan vaig parlar amb el guia, li vaig dir: "Vull fotografiar el no-res".
PD: Si us interessa l'art creatiu de debó, cliqueu aquests enllaços, us esperen bones vibracions:
dado :.::
pensart
2 comentaris:
possiblemente el no-lloc per exel.lencia seria el nostre moll de la renfe, ara totalment prostituit de cotxes mal aparcats... encara però, si passejan sovint, especialment els dies festius, i fins a la casa vermella o al propi riu escarrancit, tots els pensaments, moviments, desitjos, somnis dels nens d'un temps quasi clos entre l'espai del buit i de la foscor que ordena rellotges...
t.
Hola Pustillo. Estic per aquí i he sentit parlar de tu. Des d'ahir que em miro el teu bloc i el trobo molt bo. Endavant.
Publica un comentari a l'entrada