Paraules de militars

Recorde-ho bé: Fa ja uns quants anys, un militar d'alta graduació del País Basc va ser destituït per fer unes declaracions en les que afirmava (cito de memòria) que si el poble basc, en un referéndum lliure, decidia que Euskadi havia de ser independent, els militars havien d'acatar el resultat.

Aquest bon home, potser creient-se la Constitució (aprovada feia més o menys un lustre) va agafar-se al peu de la lletra allò que feia poc que en teníem i que en dèiem democràcia... I, evidentment, va ser destituït de forma fulminant, pel ministre de defensa d'aleshores i que era... Narcís Serra. Sí, el del PSC.

Veurem ara, amb les declaracions d'aquest militar, quin pa s'hi dona. Però molt em temo que seran molt més comprensius i condescendents que no pas amb l'anterior. És dia 7, i cau un xàfec de cal Déu a Catalunya.

2006

Després d'un any i un segon més, ens trobem en una mena d'obligació cíclica, què és la de preguntar-nos pels nostres objectius per els propers 365 dies. És una dels petits paranys del futur: no deixar-nos viure el present. Com a consol, el 2005 ha finalitzat amb un segon de més, no previst, una esperançadora taca en la precisa geometria del nostre avenir.

Benvinguda

Això es el primer que escric per aquest cony de blog. Em sembla prudent fer un avís: qui vulgui llegir-me dia a dia, que dessisteixi: no escriuré cada dia; qui vulgui veure la poesia quotidiana, en lloc de treballar amb l'ordinador, que deixi la seva feina, viatgi a Bohdy Gaia i, potser contemplant el munt d'espiritaulitat, damunt del munt de runes humanes, arribarà a alguna conclusió. Si més no, podrà obrir algun blog amb fotos maques(esperem).

I amb tot això, la veritat t'espera acada cantonada...

Per ara, res més.