diumenge, de maig 21, 2006

So many countries, so little time!

Agafo una frase que em van dir unes amigues en relació als homes per apuntar una curiositat de la xarxa: Es tracta del projecte Visited countries, on, després de fer la sel.lecció oportuna, et mostra un mapa amb els països que has visitat... Renoi! Només he visitat un 6% del planeta?



create your own visited countries map
or vertaling Duits Nederlands


El seu objectiu final és fer un mapa amb els estats més visitats en funció del color (Pot ser una tonteria, però queda maco). El resultat el podeu veure aquí.

Pot ser que els creadors d'aquest projecte hagin d'afegir Montenegro a la llista... Tota una refutació pels que diuen que els referèndums per la independència no són legals... Encara que això ja és tema per un altre post.

diumenge, de maig 14, 2006

Tothom te dret a canviar....No?


Trobo a Xusto una d'aquestes perles que es troben per la xarxa. És del 1938, i parla de l'adhesió entusiasta del Sr. Camilo José Cela al Moviment Nacional, oferint els seus bons oficis al "Cuerpo de Investigación y Vigilancia" franquista.

Xusto és breu, però contundent: sense dir pràcticament res, ens definex clarament la seva postura. Cela va ser un franquista rematat a la guerra civil, i li semblen malament els guardons i la notorietat que posteriorment va adquirir l'escriptor.

Hem premiat i donat reconeixement a un franquista? Si ens guiem pels articles i llibres publicats al final dels 60 i durant tota la dècada dels 70, és clar que no. El que escrivia era seguit i venerat per la majoria de la gent progressista de l'època. "La colmena", "La familia de Pascual Duarte" eren llibres de capcelera per a qualsevol que volguès intuir què cony va passar a l'Espanya de la posguerra.

Però als 21 anys es va voler apuntar al servei d'espionatge de Franco.

Té alguna trascendència això? Literàriament, cap. Els seus llibres són tan bons o tan dolents (n'hi ha uns quants) com abans de conèixer aquesta dada. Potser és la fama d'escritor enrollat, popular com pocs, el que queda més malparat.

I crec que és per aquesta causa el to de decepció d'en Xusto. Com pot un escritor amb l'aura de progresia dels anys 70 haver volgut fer d'espia per Franco?

I no tot s'acaba aquí, als anys 30. Si rasquem una mica, trobem que a la dècada dels seixanta va ser informador actiu del règim: va denunciar per comunistes a 42 dels 102 signants d'una carta contra la repressió de que eren objecte els miners asturians. Recordeu: als 60.

Però la literatura és la literatura i les obres són bones o dolentes independentment de la ideologia del seu autor. Christa Wolf va col.laborar activament amb la policia secreta de l'antiga República Democràtica d'Alemània. Us asseguro que "Cassandra" és una obra molt, molt recomanable. Heidegger va ser nazi.... I tants i tants exemples que em podeu postejar si voleu.

M'ha quedat de Cela, del personatge que es va fabricar, el patetisme de la part final de la seva vida, buscant en tot moment ser premiat mentre afirmava que els premis no li feien ni fred ni calor. Va acabar la seva vida ple de diners i premis, però no gaire lluny d'assemblar-se a alguns dels personatges que desfilaven a "La Colmena". Vosaltres llegiu i sabreu de quins estic parlant.

P.D.: Hem superat el franquisme? Sí? Aleshores, per què tot aquest enrenou, basat en un llibre de Pere Ysàs de la Universitat Autònoma de Barcelona ha hagut de ser airejat per The Guardian?